El diàleg de Peter Thiel
Dialog, el club privat del fundador de Palantir: IA, poder, el futur de la humanitat… i fins i tot trobar parella
Vosaltres preocupats per Jot Down i Mar de Marchis i, mentrestant, Peter Thiel portant a un altre nivell això de les societats privades versió Silicon Valley. Una mica d’Eyes Wide Shut, una mica de Davos reservat i bastant de capítol de Black Mirror.
Una investigació de WIRED ha revelat documents interns de Dialog, un club privat creat per Thiel on des de fa anys es reuneixen inversors tecnològics, alts càrrecs polítics, empresaris i figures influents per debatre sobre intel·ligència artificial, geopolítica, tecnologia militar i el futur de la humanitat.
L’agenda filtrada té de tot: com afectarà la IA a la feina, tecnologies de defensa, escenaris de tercera guerra mundial, creació de comunitats… i fins i tot una eina per trobar parella entre membres. Tot molt Silicon Valley: intentar anticipar el destí de la civilització mentre es busquen solucions a problemes força més antics que la intel·ligència artificial.
Perquè una de les parts més inesperades de la filtració és que Dialog tenia fins i tot una funció de matchmaking. Els formularis interns preguntaven als participants si estaven “looking for love” (“buscant amor”) i oferien incloure els membres solters en futures connexions personals. No exactament un Tinder per a multimilionaris, però sí una capa social dins d’una comunitat tancada d’alts perfils tecnològics, polítics i intel·lectuals.
Més enllà de l’anècdota, la pregunta interessant és una altra: qui està tenint les grans converses sobre el futur tecnològic?
I aquí apareix una dimensió menys coneguda de Thiel: el seu interès per les grans narratives sobre el destí de la civilització. El cofundador de PayPal, fundador de Palantir i un dels inversors més influents de Silicon Valley fa anys que reflexiona sobre la figura de l’Anticrist a partir de les idees del filòsof René Girard.
Per a Thiel, no es tracta tant d’una lectura religiosa tradicional, sinó d’una categoria filosòfica i política. En la seva interpretació, el gran risc no apareix com a caos o destrucció evident, sinó com una promesa d’ordre perfecte: un sistema capaç d’oferir seguretat i estabilitat a canvi d’uniformitat i control.
Aquí hi ha la paradoxa que fa fascinant i controvertida la seva figura. Un dels grans arquitectes del poder tecnològic contemporani alerta sobre els riscos d’un futur excessivament centralitzat mentre participa en la construcció d’algunes de les infraestructures digitals més influents del planeta.
Dialog no revela una conspiració secreta. Revela alguna cosa potser més interessant: com una part de les elits tecnològiques estan pensant la intel·ligència artificial no només com una eina, sinó com una disputa sobre quin model de societat vindrà després. I aquest és el diàleg real que no surt als mitjans habitualment.
.


