Guerra
Mentre aquesta paraula defineix el mateix desastre humà de sempre, la manera com la mirem i consumim s’ha tornat perillosament banal, convertida en mems
Les primeres imatges de televisió que recordo tenen a veure amb el conflicte entre l’Iraq i l’Iran. Imatges de guerra en els anys vuitanta. De petit, aquelles imatges tenien alguna cosa d’irreal, com si fossin part d’un món llunyà i incomprensible. Amb els anys he entès que la guerra és sempre així: una successió d’imatges que intenten explicar una violència que en realitat no té explicació.
La guerra sempre té alguna cosa d’absurd. Donald Trump ha dit que la guerra amb l’Iran és “una petita excursió”. Les paraules són lleugeres i frívoles. Tot al contrari, el bombardeig de l’escola de Minab, amb les seves imatges de pols, de motxilles escampades i de famílies buscant noms, no és cap excursió. La guerra sempre és una paraula massa petita per descriure el que passa quan les bombes cauen sobre llocs on abans hi havia vida quotidiana.
La guerra està feta de rostres de preocupació, de silencis, de gent que mira el cel amb una barreja d’impotència i por. Aquestes imatges continuen existint. Però avui conviuen amb una altra cosa molt diferent: la guerra com a espectacle digital.
A internet, el conflicte es converteix en milions de mems. Tancs transformats en escenes de videojocs. Missils representats com si fossin nivells d’un joc. Paral·lelament, circulen vídeos generats amb intel·ligència artificial que barregen realitat i ficció amb una facilitat inquietant. Alguns es consumeixen com un divertimento. D’altres formen part d’una festa surrealista de desinformació en què cada bàndol intenta fabricar la seva pròpia versió de la realitat.
És una guerra amb dues capes. La guerra real, feta de dolor i pèrdues irreversibles. I la guerra digital, feta de pantalles, algoritmes i narratives manipulades.
Potser el més inquietant és això: que mentre la guerra continua sent el mateix desastre humà de sempre, la manera com la mirem s’ha tornat estranyament banal. Entre el meme i la simulació, la tragèdia corre el risc de convertir-se en contingut.